La Ruta 66 s'ha fet un mite: el seu nom provoca quantitat d'associacions i somnis romàntics. La seva fama ve del llibre “Els raïms de la ira ” de John Steinbeck i sobretot de la cançó “Get your kicks …” de Bobby Troup, interpretada per Chuck Berry i els Rolling Stones. La ruta segueix simbolitzant l'optimisme del somni americà - trobar llibertat, independència i noves oportunitats a la fi d'un llarg viatge, just darrere del horitzó.

Recórrer la ruta avui dia continua sent un viatge llarg: són 2.448 milles de Chicago a Los Angeles, creuant 8 estats i 3 zones horàries. La ruta com a tal ja no existeix, en moltes ocasions ha segut substituïda per autopistes modernes. Però encara es pot fer més d'un 90% per l'asfalt autèntic, per carreteres secundàries tranquil·les i poc transitades.

Creuem gairebé tot el continent i coneixerem les contradiccions d'Amèrica: megaciutats modernes i un país tranquil i rural, planícies infinites y paisatges impactants, un verd frondós i deserts àrids, canyons i muntanyes, saloons i casinos, pobles fantasmes i porcs espins.

Sempre en direcció del sol que toca l'horitzó...

Juny 2013:
Juliol 2013:
Agost 2013:
Setembre 2013:

Chicago ofereix infinitat de llocs interessants i té una estètica urbana més bonica i geomètrica que Nova York. Pugem els 442 m de la torre Sears, durant anys l'edifici més alt del món, donem una volta a peu pel centre anomenat el "loop" i visitarem el grandiós Millenium Park i el barri de Chinatown. A la nit prendrem alguna copa a un club de Jazz o Blues amb música en directe. Ens deixem sorprendre per una ciutat realment única.

Recollim les motos, busquem l'inici històric de la Route 66 i la seguim fins a Joliet. Aquí trobem la presó on va sortir Jake Blues en l'escena inicial de la pel·lícula “Blues Brothers”. La secció de la ruta per Illinois està molt ben conservada, trobem ponts, benzineres i bars autèntics de la gran època de la ruta.

Creuem el majestuós riu Mississippi. En St. Louis pugem al “Gateway Arch”, el famós símbol de la ciutat, o visitem la cerveseria de Budweiser. Pels creuers del Mississippi va arribar el Jazz des de New Orleans i va posar el nom de Saint Louis en el mapa de la historia musical. D'aquí van sortir Josephine Baker, Miles Davis i Chuck Berry.

Sortint de St. Louis entrem al cor rural i profund del país. Amb molta tranquil·litat creuem el mig oest i trobem l'esperit verdader de la Ruta 66. Passem per localitats amb noms tan prometedors com Cuba, Bourbon, Miami, Lebanon o Avila. Ens parem a dinar a un divertit i autèntic bar de moteros, perdut en mig del bosc.

La nostra ruta ens porta només uns pocs quilòmetres per l'extrem sud oriental d'aquest estat. Tot i així, ens trobem amb els passos de Bonnie & Clyde i Jesse James. Una autèntica botiga "western" ens sedueix a gastar més Dollars de lo que teníem previst.

Un dels trams més bonics de la Ruta 66 ens porta per paisatges verds i frondosos i colines suaus fins a Oklahoma City. Just davant del hotel trobem una bomba de petroli. Soparem al animat barri de Bricktown, anteriorment una zona de fàbriques i magatzems, que es va convertir en una zona de bars i restaurants. També podem anar a veure el lloc de l'atemptat d'ultradreta que l'any 1995 va costar la vida a 165 persones.

A prop d'Amarillo veurem el símbol més famós de la ruta 66: El Cadillac Ranch – una fila de deu Cadillacs am els seus frontals enterrats al sol en direcció oest. Alguns quilòmetres més endavant marquen el punt mig de la ruta 66: el “midpoint”. Sembla impossible que estiguem just a la meitat de la ruta. Amb els quilòmetres que anem avançant el paisatge es converteix en una estepa, els arbres desapareixen i les distàncies entre els pobles van creixent. Ens parem en un autèntic poble fantasma.

Definitivament hem arribat al sud-oest americà, el clima i el paisatge estan cada vegada més secs. I notablement ens trobem en terres que abans pertanyeren a Mèxic: l'influencia llatina està molt present. Santa Rosa ens ofereix un llac per banyar-nos i Albuquerque, fundada en 1706 per colonitzadors espanyols, ens invita a conèixer la cultura indígena i les influències llatines. Ens allotgem a l'animat centre que convida a prendre alguna copa, però hem de pensar en portar el carnet d'identitat, si no, no ens deixen entrar.

Durant unes quantes milles seguim el curs del Rio Grande per prendre un tram preciós però poc conegut de la Ruta 66, que durant pocs anys servia com a desviament. Entrem al territori dels indis Navajo que estan omnipresents. Ens parem a la ciutat de Gallup, que es proclama "capital mundial dels indis americans". Podem comprar alguna peça d'artesania india. Entrem a Arizona, creuem el parc nacional del "desert pintat" i busquem la cantonada que mencionaven els Eagles en la seva cançó “Take it easy”.

Ens desviem una mica per poder contemplar el “Meteor Crater”, on va impactar un meteorit fa uns 50.000 anys. Es calcula que l'objecte tenia un pes de 300.000 tones i portava una velocitat de 12 km per segon ( 43.200 km/h !), resultant en una força 150 vegades més potent que la bomba nuclear d'Hiroshima. (La qual van inventar a pocs quilòmetres d'aquí).

Des de la simpàtica ciutat de Flagstaff ens dirigim cap al nord per admirar el monument natural més conegut del país: El Gran Canyó. Les seves dimensions gegantesques ens deixen boca oberta. Seguim pel tram més ben conservat de la Ruta 66 per paisatges fantàstics. Però a partir del 2011 allargarem aquesta etapa: No agafem el camí directe cap a Las Vegas sinó quedarem fidels a la Ruta 66 uns 50 km més. Per una fantàstica carretera petita plena de corbes pugem al coll de "Sitgreaves" i creuem les Black Mountains, "les muntanyes negres".

No podem evitar desviar-nos una mica de la ruta per passar dos nits a la capital mundial de l'oci, Las Vegas. Molts bars i casinos no tenen ni portes perquè la festa dura 24 hores durant 365 dies a l'any. No tanquen mai! Ens hi quedem dues nits. El dia que queda pel mig podeu aprofitar per anar de compres i passejar per la ciutat. Per la tarda ofereixo una excursió voluntària a la Vall del Foc, una part fantàstica del desert de Nevada. Podeu decidir al mateix moment si hi voleu anar amb moto o amb mi al cotxe, segons les ganes i les temperatures que fa.

Ja fa dos anys que vaig publicar una guia de viatges sobre la Ruta 66, però solament està disponible en alemany. Les editorials espanyoles em van dir que amb 500 pàgines fos massa llarga, però no accepto retallades, vull explorar el món a fons. Es pot demanar-la a Amazon al preu de 14,90 Euros. Té una web pròpia però està en alemany també. Al març 2012 sortirà la segona edició, actualitzada i completament en color.

Al març 2011 va sortir una nova guia meva sobre la preciosa Ruta del Pacífic. També es pot demanar-la a Amazon.