Chicago ofereix infinitat de llocs interessants. Una estètica urbana més bonica i geomètrica que Nova York. Pugem els 442 m de la Sears Tower , durant anys l'edifici més alt del món, sortirem en vaixell pel llac Michigan, veurem el grandiós Millenium Park. Anirem a un club de Jazz amb música en directe, decorat a l'estil dels anys d'Al Capone. Ens deixem seduir per una ciutat realment única.

Recollim les motos però sortim en direcció contraria: pugem fins a Milwaukee i anem a veure com fabriquen les motors de Harley Davidson! Passarem la tarda en el nou museu de la Harley , on exposen pràcticament tots els models de la marca, inclús la autèntica Harley del rei Elvis i una rèplica de la Harley de Easy Rider.

Un altre cop a Chicago busquem l'inici històric de la Route 66 i la seguim fins a Joliet. Aquí trobem la presó on va sortir Jake Blues en l'escena inicial de la pel·lícula “Blues Brothers”. La secció de la ruta en Illinois està molt ben conservada, trobem ponts, benzineres i bars autèntics de la gran època de la ruta.

Creuem el majestuós riu Mississippi. En St. Louis pugem al “Gateway Arch”, el famós símbol de la ciutat, i visitem la cerveseria de Budweiser. Pels creuers del Mississippi va pujar el Jazz de New Orleans i va posar el nom de Saint Louis en el mapa de la historia musical. D'aquí van sortir Josephine Baker, Miles Davis i Chuck Berry.

Sortint de St. Louis entrem al cor rural i profund del país. Amb molta tranquil·litat creuem el mig oest i trobem l'esperit verdader de la Ruta 66. Passem per localitats amb noms tan prometedors com Cuba, Bourbon, Miami, Lebanon o Avila.

La nostra ruta ens porta només uns pocs quilòmetres per l'extrem sud oriental d'aquest estat. Tot i així, ens trobem amb els passos de Bonnie& Clyde i Jesse James. Una autèntica botiga "western" ens sedueix a gastar més Dollars de lo que teníem previst.

Procurem de trobar l'esperit de Tulsa - una ciutat que inspirava a músics com Don Williams, Eric Clapton, The Tractors, Gene Pitney, George Strait, Kenny Rogers o Emmylou Haris – tots la dedicaven una cançó. Oklahoma City ens invita a la Cowboy Hall of Fame - un museu a l'estil americà (vol dir molt entretingut) que ens explica el passat gloriós de l'oest salvatge. També podem veure el lloc de l'atemptat d'ultradreta que l'any 1995 va costar la vida a 165 persones.

Durant la nostra ruta per l'Amèrica profunda i rural, trobarem petites curiositats com els pobles on van rodar “Rain Man” amb Tom Cruise i Dustin Hoffman i “Las uvas de la ira” amb Henry Fonda. O museus dedicats a la historia del filferro espinós (!) i a la estrella de Country Roger Miller que ens va regalar cançons com "King of the Road" o "You can't rollerskate in a buffalo herd" - "No pots anar a patinar en mig d'un ramat de búfals".

A prop d'Amarillo veurem el símbol més famós de la ruta 66: Cadillac Ranch – una fila de deu Cadillacs am els seus frontals enterrats al sol en direcció oest. Poc abans ja havíem visitat la paròdia anomenada Bug Farm: es tracta de lo mateix, però realitzat amb cinc escarabats. Alguns quilòmetres més endavant marquen el punt mig de la ruta 66: el “midpoint”. Sembla impossible que estiguem just a la meitat de la ruta,

Definitivament hem arribat al sud-oest, el clima i el paisatge estan cada vegada més secs. I notablement ens trobem en terres que abans pertanyeren a Mèxic: l'influencia llatina està molt present. Santa Rosa ens ofereix un llac per banyar-nos i Albuquerque, fundada en 1706 per colonitzadors espanyols, ens invita a conèixer la cultura indígena i les influències llatines.

Pel punt més elevat de tot el viatge (2.200m) entrem a Arizona on ens esperen els paisatges encantadors del “Painted Desert” (“el desert pintat”). Entrem a Winslow on van filmar algunes escenes de “Forrest Gump” amb Tom Hanks i busquem la cantonada que mencionaven els Eagles en “Take it easy”.

Ens desviem una mica per poder contemplar el “Meteor Crater”, on va impactar un meteorit fa uns 50.000 anys. Es calcula que l'objecte tenia un pes de 300.000 tones i portava una velocitat de 12 km per segon ( 43.200 km/h !), resultant en una força 150 vegades més potent que la bomba nuclear d'Hiroshima. (La que van inventar a pocs quilòmetres d'aquí).

Des de la simpàtica ciutat de Flagstaff ens dirigim cap al nord per admirar el monument natural més conegut del país: El Gran Canyó. Les seves dimensions gegantesques ens deixen boca oberta. Seguim pel tram més ben conservat de la Ruta 66 i ens apropem a l'últim estat del viatge.

No podem evitar desviar-nos una mica de la ruta per passar dos nits a la capital mundial de l'oci, Las Vegas. Molts bars i casinos no tenen ni portes perquè la festa dura 24 hores durant 365 dies a l'any. No tanquen mai!

Pel desert de Mojave creurem la falla de San Andrès, la causa dels terratrèmols de Califòrnia i arribem a San Bernardino, on veurem el primer local dels avui 31.000 de la cadena Mc Donalds. Aquí es va canviar la historia alimentaria de la humanitat.

A Santa Monica trobem el punt final de la ruta 66. Ens queda un dia més a Los Angeles a lliure disposició; podem passejar pels barris de Hollywood, Beverly Hills o Malibu, visitar el important museu d'art Getty Center, fer un tour per contemplar les no sempre modestes cases dels famosos o, si realment volem, passar el dia a Disneyland.