Des del seu descobriment en 1604 són les cataractes més conegudes del món. Encara que siguin lluny de ser les més grans del món, impressionen per la seva gran bellesa.

El lloc on es va inventar el terme Rock and Roll només està marcat per una senzilla placa metal.lica. Però Amèrica no seria Amèrica si no fos capaç de celebrar (i explotar) la pròpia història. A pocs metres de la placa es va erigir la Rock'n'Roll Hall of Fame, un megamuseu que celebra un estil musical genuïnament Americà.

És com visitar una tribu perduda a Àfrica. Salvada de la modernitat viuen la seva vida seguint una lògica i una filosofia de l'edat mitjana. La seva interpretació de la religió cristiana els fa desistir de tota tecnologia moderna. Sense cotxes o televisions mantenen una intensa vida social dins de la seva comunitat. Anem a menjar els seus plats tradicionals i deliciosos en una casa particular.

El centre mundial de la indústria de l'automòbil es troba en plena crisi. Els tres grans fabricants americans, General Motors, Ford i Chrysler no han pogut seguir els passos de modernització de la seva competència asiàtica i europea. Intentem a organitzar una visita guiada a la planta de Ford River Rouge, la fàbrica de cotxes més famosa del món. Tampoc oblidem que Detroit té un paper clau en la història musical, amb el segell Motown i artistes tan importants com Iggy Pop, Eminem, Alice Cooper, Diana Ross o els White Stripes.

No deixa de ser la meva ciutat favorita. La seva estètica no té comparació. I cada vegada guanya més. D'aquí uns anys el Chicago Spire - obra mestra de Santiago Calatrava - serà l'edifici més conegut del món. Però de moment les obres estan parades, gràcies a la crisi. El Jazz i el Blues segueixen molt vius. Evidentment visitem algun club amb música en directe.

La sabana és el paisatge predominant del mig oest. L'activitat humana ho ha modificat profundament. Avui dia el mig oest produeix blat de moro i soia a gran escala per ser exportada a tot el món i últimament també per a la fabricació de combustible. Des de molt a prop podrem observar el joc dels divertits gossos de prada. El món de “Ballant amb llops” segueix profundament rural i viu un ritme lent i tranquil.

Les terres ermes impressionen per la seva riquesa de colors i formes i són un paradís per als caçadors de fòssils. Creuem tot el parc nacional per una carretera petita i gaudim de fantastiques vistes panoràmiques.

Des de 1938 es reuneixen prop de mig milió de moteros en petit poble de poc més de 6.000 habitants i ho converteixen en veritable caos. En alguns anys l'assistència va superar el nombre d'habitants de tot l'estat. Fora de la primera setmana d'agost el poble viu exclusivament de la seva fama. Les tendes venen samarretes i tot tipus de records de la reunió motera més gran del món.

Cada any uns 5.000 escaladors pugen aquesta impressionant roca gairebé vertical de 260 metres d'altura. Inicialment es *creió que es tracti d'un volcà, però en realitat és un canal de magma que mai va arribar a la superfície. Steven *Spielberg ho va retratar detalladament en la pel·lícula “Trobades en la tercera fase”.

Per una carretera preciosa creuem les Bighorn Mountains. Ens parem damunt d'una muntanya per arribar amb una caminada de mitja hora a un dels llocs més sagrats de les tribus d'indis de la zona: Els originis de “Medicine Wheel”, una roda de pedres de 30metres de diàmetre, segueixen sent un misteri. Però el visitant sent clarament que es tracta d'un lloc màgic.

Sens dubte, “màgic” també és la paraula que descriu millor al parc nacional de Yellowstone. Pels múltiples fenòmens volcànics, guèisers, forats de fang bullint li van donar inicialment el nom de "hell's kitchen", la cuina de l'infern. Es tracta d'un territori salvatge immens, de 100 per 90 quilòmetres , que reuneix 2/3 parts de tots els guèisers del món. Trobem a búfals salvatges i amb sort (o mala sort) amb algun ós grizzli.

Al sud de Yellowstone trobem unes de les muntanyes més belles del món. Les fantasies d'uns exploradors francesos molt solitaris les van comparar amb uns pits grans. D'aquí el seu nom. Per a nosaltres una experiència menys eròtica però de totes maneres impressionant.

La capital dels mormons no mereix massa atenció. Almenys sabrem saltar les lleis de la prohibició per prendre alguna cervesa fresca semi-legal. Pel llac salat que va donar el nom a la ciutat es va aconseguir els rècords de velocitat per terra. Evidentment no ens perdrem aquest lloc de naturalesa extrema.

La Highway 50 té fama de ser la carretera més solitària d'Estats Units. Creuant diverses cadenes de muntanya passem pel desert més profund del país, passant per uns quants pobles fantasmes. Al final ens podem comprar una samarreta que posa “he sobreviscut la carretera més solitària”.

L'estat més desèrtic del país sobreviu sobretot per la indústria de l'oci. Reno és el germà petit de Las Vegas. Un infern de joc i festa. Tenint en compte que s'apropa el final del viatge ens podem atrevir a entrar (fins a cert punt) a les profunditats de l'infern del vici.

Per una de les zones de centrals de la febre d'or arribem al bell llac Tahoe. Una perla natural enmig d'una zona d'alta muntanya. Per una preciosa carretera passem per les seves ribes abans d'emprendre la baixada cap a la destinació final.

No hi ha millor destinació per acabar un viatge d'aquestes dimensions que Sant Francisco. La seva privilegiada situació geogràfica, el seu ambient relaxat i liberal, els seus barris autèntics, el port, la presó de Alcatraz, el fantàstic pont de Golden Gate … tot fa que no passa ni un sol dia sense que algun equip estigui rodant una pel·lícula en qualsevol dels seus racons.